Novetats :

dimecres, 4 de febrer del 2015

Punts d'interès: Monestir de Sant Pere de Rodes

Bon dia,

Avui us volem ensenyar el Monestir de Sant Pere de Rodes, us el trobareu els participants del recorregut Trail en el quilometre 13,5 avanç del segon avituallament.

El monestir de Sant Pere de Roda (o de Rodes abusivament segons Joan Coromines) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà). En concret, es troba al sud-oest de la població del Port de la Selva, a la vessant de llevant de la muntanya de la Verdera, dins la serra de Rodes i prop de les ruïnes del poblat medieval de la Santa Creu de Rodes i del castell de Sant Salvador de Verdera.

És un conjunt monàstic de grans dimensions format per l'església, el claustre i les diverses dependències monàstiques disposades al seu voltant, tot plegat organitzat en terrasses corresponents al desnivell natural de la muntanya.

Les primeres notícies de sant Pere de Rodes daten de finals del segle IX, concretament l'any 878 en un precepte del rei Lluís el Tartamut en el que apareix mencionada com a un simple cel·la depenent del Monestir de Sant Esteve de Banyoles, la qual, juntament amb tres cel·les més (Sant Joan Sescloses, Sant Cebrià de Penida i Sant Fruitós de la Vall de la Santa Creu) eren objecte de litigi entre el monestir Banyolí i l'Occità Sant Policarp de Rasès que reivindicava el control de Sant Pere de Rodes a partir de les reconstruccions portades a terme pel seu abat fundador, Àtala.

La prosperitat del monestir va perdurar fins al segle XIV, moment en què va començar la seva decadència. Els motius que l'expliquen són diversos. Per una banda, l'expansió de la pesta negra l'any 1345 va ser un factor decisiu factor al que se li va afegir l'increment de la pirateria durant els segles XV i XVIII, motiu del despoblament de moltes viles costaneres; el bandolerisme, que va afectar el monestir durant el segle XVIII i les guerres contra França. Per aquests motius, l'any 1797, la comunitat va abandonar definitivament el cenobi i es va traslladar a Vila-sacra en un primer moment i a Figueres posteriorment, fins que l'any 1821 la comunitat es va dissoldre definitivament. A partir d'aquest moment, els edificis del monestir van comença el seu procés de decadència fins que la Generalitat de Catalunya va emprendre les primeres obres de restauració l'any 1935 represes l'any 1973 pel Ministerio de Cultura i continuades en l'actualitat pel Departament de Cultura de la Generalitat.






Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada